Ja sabem que en Castelló són les festes de la Magdalena, però Brickfield resideix en Vila-real i Borriana, i ací celebrem esta setmana les Falles, que són la festa major de la Comunitat Valenciana.
Com que els nostres centres Brickfield són especialistes i experts en cursos de llengües, no podia faltar el ‘vocabulari imprescindible en Falles‘ per a tots els visitants i turistes que estos dies van a gaudir de les nostres festes.
Esperem que enteneu el valencià, la nostra llengua i per supost, que la estimeu i la parleu, perquè és molt bonica i divertida.
Vocabulari imprescindible en Falles
| Carpa o barraca | Local provisional, desmontable i cobert, que es construïx a l’aire lliure en el mes de març per a acollir els actes propis d’una comissió fallera, i que es desmonta una volta acabades les festes. |
| Comissió fallera | Associació fallera. Conjunt de persones que formen part d’una associació fallera oficialment constituïda. |
| Casal | Local, sèu permanent d’una associació fallera, a on se realitzen diverses activitats festives o culturals al llarg de l’any. |
| Faller/fallera | Membre participant de ple dret de les comissions falleres. |
| Fallera major | Fallera elegida democràticament per a representar durant un any a una comissió fallera o a les festes falleres d’una població. |
| Fallera major infantil | Fallera infantil elegida per a representar durant un any a una comissió infantil fallera o a les festes falleres d’una població. |
| Faller/a d’honor, abonat/da | Persona que sense ser fallera col.labora d’alguna manera en una comissió, reconeixent-li esta col.laboració a través de certs actes i obsequis. |
| Arreplegà | Col.lecta de diners feta pels fallers entre el veïnat de la demarcació, a fi d’obtindre recursos econòmics per a la comissió. |
| Apuntà | Acte d’anar pels carrers, casa per casa, apuntant a la falla a nous fallers. |
| Presentació | Acte, generalment realitzat en un teatre o auditori, en el qual s’exhalta a la Fallera Major i la Fallera Major Infantil d’una associació fallera. |
| Crida | Acte públic de cridar i convocar a les falles per part de les falleres majors com a màximes representants de la festa. |
| Ofrena | Acte en que les falleres i fallers desfilen per a fer ofrenes florals a la Mare de Déu, generalment baix l’advocació de Mare de Déu dels Desamparats. |
Indumentària femenina
| Arracades | Orellals en adorns que pengen. Sol dir-se dels orellals de l’adreç tradicional valencià que pot tindre diverses formes, com ara de pomell de raïm, que es denomina arracada de raïms, en una peça horitzontal en forma de barca, que es diu arracada de barqueta o de barca, en dos pardalets encarats que pengen, que es diu arracada de pardalet, en una peça horitzontal penjant que recorda una barana, que es diu arracada de balcó. |
| Mantellina | Peça de roba de seda, tul, etc., que porten les dones cobrint-se el cap i els muscles quan van a l’església, a missa o a un acte religiós. |
| Pinta | Peça de metal, de carei, d’ivori, etc., pareguda a la pinta de pentinar pero un poc arquejada que s’utilitza per a subjectar i adornar els cabells de les dones. |
| Rascamonyos | Agulla gran per a elaborar i mantindre la coca, pataca o rodet del tòs del pentinat tradicional de la dona valenciana; se tracta d’una agulla composta de dos peces, la denominada espasa o puntxador que es col.loca dins de l’altra denominada canó, les dos acabades en rosasses adornades de perles, pedres semiprecioses o espillets. Normalment va acompanyada d’una altra agulla o espasa sense canó, paral.lela a la primera i que podia utilitzar la dona per a rascar-se el cap sense despentinar-se, donant nom de rascamonyos a les dos agulles. |
| Mocador de coll o de pit, mantonet | Gran mocador que duen les dones des del coll fins a la cintura cobrint l’esquena. Se dobla obliquament fent un triangle. |
| Gipó | Peça d’indumentària ajustada, pròpia de les dones, que cobreix des de la cintura fins als muscles. És igual com el cosset pero en mànegues, ja siguen estes curtes o llargues. La seua confecció pot ser de vellut, llenç, seda o ras, entre altres. La part de davant es reforça en ballenes d’olivera, espart o d’uns altres materials. Les guarnicions en que s’acaben estes peces són molt variades: en farfalans, en blondina de seda, etc. |
| Devantal | Complement ornamental que cobreix la part posterior del vestit de fallera, fet d’una tela fina com la seda i ornamentat en brodats i randes. |
| Sinagües | Brial, roba interior femenina que consisteix en una falda de teixit fi i que es du baix de la falda. A voltes les sinagües duen volants almidonats per a estovar la falda i reben el nom de alçadors. |
| Calces | Peces de vestir que cobreixen el peu i les cames ajustant-se al seu contorn. |
| Lligacames | Cinta de teixit elàstic per a assegurar a la cama les calces o els calcetins i que no caiguen. |
| Sabates | Calcer que cobreix el peu, que té la sola de cuir o goma, pot ser en tacó alt o baix i dur o no cordons o sivella. |
Indumentària masculina
| Jupetí | Peça de roba d’home i en ocasions també de dona que cobreix el tronc, no du mànegues, du botons davant generalment i es posa sobre la camisa i baix la jaqueta. |
| Jupa | Peça de roba tradicional masculina dels segles XVIII i XIX, és com el jupetí pero en mànegues, de diferents materials i colors, pot dur botons i traus o no, pero no solia abotonar-se. |
| Mançanetes | Botons esfèrics de metall. |
| Faixa | Tros de tela allargada que s’utilitza en la vestimenta per a cenyir la part de la cintura donant algunes voltes al cos, cordant-la o subjectant-la en gafets si és elàstica. |
| Saragüells | Espècie de calçons en dos camals amples, que no passen dels genolls i que formen part de la indumentària tradicional dels llauradors valencians i murcians. |
| Sivella | Peça de metall o un altre material que es posa en l’extrem d’una tira llarga, com ara un cinturó, per a unir-lo en l’altre extrem o en una altra cosa; se tracta d’una espècie d’anella dividida per una barreta en una o més pues articulades que entren en els orificis de la tira llarga o cinturó. |
| Manta morellana | Manta típica de la localitat valenciana de Morella, de llana i molt vistosa per les seues ratlles de colors blau, verd, groc o roig. Als seus extrems s’afegien borles o flocs. S’utilitza com a complement del vestit tradicional valencià masculí. També rebia el nom de manta de cornaló. |
| Mocador de fumeral | Mocador que duen els hòmens valencians al cap, de tal manera que té una forma cilíndrica. |
| Rodina | Capell que utilitzaven els hòmens valencians en el segle XVIII i principis del XIX, en forma redona i plana per la part de dalt, en una ala de vora tres dits, en l’extrem exterior de la qual s’afig una rodada en alçada recoberta de vellut. |
| Pirotècnia | Art de la fabricació i utilització dels focs d’artifici i objectes explosius.Els mateixos focs artificials. Fàbrica a on es fabriquen estos productes. |
| Pirotècnic/pirotècnica | Persona entesa en pirotècnia o que es dedica a la fabricació o a l’utilització de focs d’artifici. |
| Pólvora | Combinació de salmitre, sofre i carbó de gran poder explosiu per efecte de la calor. |
| Petart | Canut de cartó, paper o un atre material, en matèria explosiva dins i en una metxa que cremant-la el fa explotar fent un gran soroll. |
| Masclet | Cartró ple de pólvora que serveix per a disparar trons molt sorollosos en les festes populars valencianes. |
| Tro de bac | Petard que explota tirant-lo fort en terra. |
| Mecha | Corda feta en filaments combustibles per a prendre misteres, fanals, veles…Corda en combustible utilitzada per a pegar foc a càrregues de pólvora. |
| Coet | Foc d’artifici que consistix en un canut xicotet i resistent que està carregat de pólvora i està adherit a una canya o vareta lleugera. Quan s’encén la metxa conectada a l’extrem inferior del canut, la reacció dels gasos expulsats l’imprimix un ràpit moviment cap amunt, i quan està ben alt explota. // El mateix foc d’artifici pero sense canya o vareta i que va per terra. També rep el nom de coet borratxo o simplement borracho. |
| Femella | Coet en sis eixides; femelleta. |
| Carcassa | Coet pirotècnic que esclata a gran alçada produint foc d’artifici denominat en alguns casos palmera per recordar a este arbre. |
| Palmera | Coet pirotècnic que esclata a gran alçada produint foc d’artifici en forma de l’arbre denominat palmera. |
| Eixida | Coet que esclata sense fer carcassa o palmera. |
| Traca | Tira composta de diferents petards o masclets que estan units per una metxa i esclaten de manera successiva. |
| Mascletà | Disparada sincronitzada de molts masclets i carcasses que prepara un pirotècnic en una via pública en motiu de les festes valencianes. |
| Mascletà vertical | Espectecle pirotècnic que fusiona el soroll i el ritme d’una mascletà en el colorit i la varietat d’efectes d’un castell. |
| Terratrémol | Tremolor que se sent en terra al final d’una mascletà, produït pels esclats dels últims trams de foc terrestre. |
| Castell | Focs artificials aeris, en o sense bastiment que els subjecte. |
| Castell piromusical | Castell de focs artificials sincronitzat en música. |
| Nit del Foc | Castell de focs artificials que es dispara la vespra de Sant Josep. |
| Bunyol | Pastís fet de pasta de farina mesclada en uns altres ingredients com ara carabassa, generalment carabassa panesca, i que es posa a fregir en oli, quedant esponjós i que es pot acompanyar en abundant sucre. |
| Banda de música | Conjunt de músics que toquen instruments de vent i percussió i que poden fer-ho anant a peu. |
| Charanga | Banda de música humorística, que sol acompanyar a les comissions falleres en els seus actes festius. |
| Despertà | Acte matinal dels dies de festa, en que es desperta als veïns en música, cants o coets. |
| Passacarrer | Acte de recórrer els carrers en música o desfilant en motiu d’una festa. |
| Cavalcata del ninot | Desfilada humorística en la que els membres de les falles recorren els carrers, disfressats i representant escenes satíriques. |
| Germanor | Se diu de la bona relació que existeix entre persones, grups, associacions -en este cas, falleres-, etc. |
| Emoció | Alteració de l’ànim intensa i passagera que té una certa repercussió corporal, com la que produïx gojar de les nostres festes. |
| Mocador faller | Mocador que es porta generalment nugat al coll formant un triàngul a l’esquena, en ocasions en un escut -d’una comissió fallera, per exemple- o un logotip brodat. Inicialment presentava un disseny a quadres blancs i blaus, pero en els últims anys es poden trobar en distints estampats i combinacions de colors. |
| Brusa o brusó | Originàriament, peça de roba exterior que usaven els treballadors, oberta per davant, en botons en el pit, en mànegues, ampla i de llargària variable. Inicialment d’un sol color -generalment negre-, en els últims anys es poden trobar en distints estampats i combinacions de colors. |
Si vos ha agradat i heu aprés molt en aquest post, no vos oblideu de comprar masclets o bombetes, per als meus menuts, i gaudir de les festes fins al diumenge, on tot es cremarà i tornarem a fer el compte enrere fins l’any que ve.
Comentarios recientes